Quino

QUINO, Joaquín Salvador Rentat, neix, fill d'immigrants espanyols, andalusos, a la ciutat de Mendoza (Argentina) el 17 de juliol encara que en els registres oficials consti nascut el 17 d'agost. Des que va néixer l'hi va cridar Quino per distingir-ho del seu oncle Joaquín Teixó, pintor i dibuixant publicitari amb qui als 3 anys descobreix la seva vocació.

En 1963 llança el seu primer llibre d'humor, Món Quino, una recopilació de dibuixos d'humor gràfic muts. En 1964 apareix Mafalda per primera vegada i a partir de llavors van ser llançats vários llibres en l'Argentina i a l'estranger. Va viatjar a vários països divulgant el seu treball i va rebre diversos premis de nivell internacional, entre ells el de dibuixant de l'any, en 1982. Actualment publica dibuixos inèdits en la revista setmanal del diari Clarín.

Antoni Tàpies

Antoni Tàpies i Puig, marquès de Tàpies (Barcelona, 13 de desembre de 1923 – ídem, 6 de febrer de 2012) fou un pintor, escultor i teòric de l'art català. Fou un dels principals exponents a nivell mundial de l'informalisme, i està considerat com un dels artistes catalans més destacats del segle XX. L'obra de l'artista barceloní gaudeix d'un centre d'estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.

De formació autodidacta, Tàpies va crear un estil propi dins l'art d'avantguarda del segle XX, en el que es combinen la tradició i la innovació dins d'un estil abstracte però ple de simbolisme, donant una gran rellevància al substrat material de l'obra. Cal destacar el marcat sentit espiritual que inspira la seva obra, on el suport material transcendeix el seu estat per analitzar d'una manera profunda la condició humana.

L'obra de Tàpies ha tingut una gran valoració a nivell internacional, essent exposada als més prestigiosos museus del món. Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els que cal destacar el Premi de la Fundació Wolf de les Arts (1981), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1990), la Medalla Picasso de la UNESCO (1993) i el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques (2003). Com a reconeixement a la seva trajectòria artística el rei Joan Carles I li va atorgar el 9 d'abril de 2010 el títol de marquès de Tàpies.

Franceso Tonucci

Francesco Tonucci (Fano, 1941), también conocido por el seudónimo "Frato", es un pensador, psicopedagogo y dibujante italiano. Es autor de numerosos libros sobre el papel de los niños en el ecosistema urbano y de artículos en revistas italianas y extranjeras.

Realizó estudios de pedagogía en la Universidad Católica del Sagrado Corazón de Milán. Con 28 años recibió una distinción en ese campo y empezó a satirizar la realidad de la escuela a través del nombre de “Frato”, nombre que surge al fusionar las primeras sílabas de su nombre.

Trabajó como maestro y, en 1966, se convirtió en investigador en el Instituto Psicológico del Consejo Nacional de Investigación, del que más tarde presidió el Departamento de Psicopedagogía, que lleva adelante el programa de educación ambiental. El objetivo de este programa es crear una base de datos "para y por los niños". Sus investigaciones se centran en el desarrollo cognitivo de los niños, su pensamiento, su comportamiento y la relación entre la cognición de los niños y la metodología educacional. En 1991 llevó a cabo en su pueblo natal el proyecto de Ciudad de los Niños, consistía en hacer una ciudad cuyo punto de referencia sean los niños. El proyecto tuvo mucho éxito y se extendió a distintos puntos del mundo.

"La ciutat dels nens" advoca per tornar als infants l'autonomia a les ciutats, perduda per la por dels pares

   

Són les ciutats d'avui en dia un lloc pensat per als nens? El psicopedagog Francesco Tonucci ho té clar: "No". Pare del projecte anomenat "La ciutat dels nens", Tonucci pretén tornar als més petits l'autonomia a les ciutats, que actualment estan perdent per la por -o les pors- que tenen els pares respecte als riscos de les ciutats. Vic forma part del projecte, i Tonucci hi ha passat aquest cap de setmana. Des d'allà reitera la seva recomanació de concedir la paraula als infants i, sobretot, d'aprendre a escoltar-los i tenir en compte les idees i propostes que facin.

Informació proporcionada per:

http://www.324.cat/noticia/414343/societat/La-ciutat-dels-nens-advoca-per-tornar-als-infants-lautonomia-a-les-ciutats-perduda-per-la-por-dels-pares

 

Disculpen la molestia, estamos jugando por ustedes

Los niños necesitan espacios, dentro de un clima de control social, donde ellos puedan hacer lo que quieran: pisar el césped, subirse a los árboles y jugar con las lagartijas. Los pequeños no quieren estar recluidos en su habitación para jugar, ni en ludotecas, ni en todos esos espacios que construimos para que estén controlados. Lo que hace un niño controlado por un adulto es distinto de lo que hace solo. Están perdiendo esa posibilidad de vivir experiencias solos y por tanto la posibilidad de jugar.

Los niños están proponiendo que la ciudad retome el espacio público, como público.

"Los niños no pueden estar siempre bajo el control adulto; si no, acumulan un deseo de riesgo que va a explotar cuando tengan, por primera vez, la llave de casa. Esto puede ser un elemento de peligro durante la adolescencia. Si llevamos a nuestros hijos de la mano o con el coche hasta los 13 años y a los 14 les regalamos una moto, esos adolescentes se van a accidentar", grafica Tonucci.

En 1997 fue nombrado presidente del "Comité Italiano de Televisión y Menores", dedicado a la protección de los niños.

Entre sus libros, se destacan: "Por una escuela alternativa", "Con ojos de niño", "Niño se nace", "Cómo ser niño", "¿Enseñar o aprender?" y “Cuando los niños dicen: Basta” entre otros.