lunes, 30 de enero de 2012

DIA DE LA PAU




Mahatma Gandhi


Mohandas Karamchand Gandhi (PorbandarIndia británica2 de octubre de 1869 – Nueva DelhiUnión de la India, 30 de enero de 1948fue un abogadopensador y político indio. Fue el menor de tres hermanos,Desde 1918 figuró abiertamente al frente del movimiento nacionalista indio. Instauró métodos delucha social novedosos como la huelga de hambre, y en sus programas rechazaba la lucha armada y predicaba la Ahiṃsā como medio para resistir al dominio británico. Pregonaba la total fidelidad a los dictados de la conciencia, llegando incluso a la desobediencia civil si fuese necesario; además, bregó por el retorno a las viejas tradiciones indias. Mantuvo correspondencia con León Tolstói, quien influyó en su concepto de resistencia no violenta. Se destacó la Marcha de la sal, una manifestación a través del país contra los impuestos a los que estaba sujeto este producto.Encarcelado en varias ocasiones, pronto se convirtió en un héroe nacional.En 1931 participó en la Conferencia de Londres, donde reclamó la independencia de la India. Se inclinó a favor de la derecha del partido del Congreso, y tuvo conflictos con su discípulo Nehru, que representaba a la izquierda. En 1942, Londres envió como intermediario a Richard Stafford Cripps para negociar con los nacionalistas, pero al no encontrarse una solución satisfactoria, éstos radicalizaron sus posturas. Gandhi y su esposa Kasturbá fueron privados de su libertad y puestos bajo arresto domiciliario en el Palacio del Aga Khan donde ella muere en 1944, en tanto que él realizaba veintiún días de ayuno.


Una vez conseguida la independencia, Gandhi trató de reformar la sociedad india, apostando por integrar las castas más bajas y por desarrollar las zonas rurales. Desaprobó los conflictos religiosos que siguieron a la independencia de la India, defendiendo a los musulmanes en territorio hindú, siendo asesinado por ello por Nathuram Godse, un fanático integrista indio, el 30 de enero de 1948 a la edad de 78 años. Sus cenizas fueron arrojadas al río Ganges.
"Siento que el progreso espiritual nos demanda que dejemos de matar y comer a nuestros hermanos, criaturas de Dios, y sólo para satisfacer nuestros pervertidos y sensuales apetitos. La supremacía del hombre sobre el animal debería demostrarse no sólo avergonzándonos de la bárbara costumbre de matarlos y devorarlos sino cuidándolos, protegiéndolos y amándolos. No comer carne constituye sin la menor duda una gran ayuda para la evolución y paz de nuestro espíritu."
"Un país, una civilización se puede juzgar por la forma en que trata a sus animales"



DECÀLEG PER A CRÈIXER EN LA PAU





1. Eres alguien muy importante. Quiérete.

2. Valora tus amigos. Les dará seguridad.

3. Descubre todo lo que te une a los demás por encima de lo que te separa.

4. Respeta las opiniones. Así contribuirás al diálogo.

5. Aprende a escuchar, comprenderás mejor a los demás.

6. Esfuérzate por terminar bien tus tareas. Disfrutarás con el resultado.

7. Cumple con tus responsabilidades, los demás lo necesitan.

8. Trabaja en grupo. Nadie sabe más que todos juntos.

9. Comparte tus cosas con los demás. Te hará muy feliz.

10. Pon paz dentro de tí, de esta forma estarás poniendo también paz a tu alrededor.




CANÇONS


La cançó  és la de "El món seria molt millor" que va fer coca-cola per a un anunci en nadal, crec. Podeu veure un vídeo de la versió en català.




El món seria més feliç
si tots fòssim amics.
Jugar tots junts, cantar tots junts,
seria divertit.

El món seria molt millor
si no tinguèssim por
si sense demanar perdó
poguèssim ser com som.

El món seria més humà
si tots fòssim germans
si ens agafèssim de les mans
com mai ho hem fet abans.

En un altre món
és el món que volem
és el món que volem
en un altre món.



PAPIROFLEXIA: PALOMA DE LA PAU

Aquí us deixo un tutorial, de com fer, pas a pas, amb papiroflexia, la paloma de la Pau. Sembla un recurs molt interessant ja que partint d’una manualitat podem treballar altres habilitats com son l’espacial i la motricitat fina. A més podem afegir-li al bec una rameta d’olivera, per fer-la més representativa. I així tenir una activitat més, per a celebrar el dia de la Pau a l’escola.
ACTIVITATS

PER PINTAR...





sábado, 28 de enero de 2012

Museu del joguet a Catalunya


Museu del joguet a Catalunya





El Museu del Joguet de Catalunya es va inaugurar l’any 1982 a les dependències de l’antic Hotel París a la Rambla de Figueres. El Museu exhibeix més de 4000 peces: zootrops, mecanos, teatrines, animals i cavalls de cartró, cuines, pilotes, baldufes, avions, cotxes, trens, nines, titelles, aparells de màgia, jocs per a invidents, disfresses, retallables, manubris, soldats, robots, màquines de vapor, ossets, tricicles, patinets... Acompanyen moltes d’aquestes peces fotografies antigues de nens amb els seus joguets, la qual cosa ajuda a situar-les cronòlogicament i a veure com s’hi jugava.
Alguns joguets havien pertangut a personatges com Anna Maria i Salvador Dalí, Federico García Lorca, Joan Miró, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Quim Monzó, Frederic Amat... El Museu disposa d’un Centre de Documentació i de Recerca Sobre els jocs i els joguets, de l’auditori Brossa-Frègoli i d’un espai per a activitats a l’aire lliure: El terrat del Museu.
La visita de la col•lecció pot tenir diverses lectures: la nostàlgica, a través dels joguets dels nostres avis i àvies, i la de l’observació, amb la qual resseguim els avenços científics i tècnics de cada moment que han incidit en el disseny dels jocs i els joguets, de la mateixa manera que ho han fet i ho continuen fent els esdeveniments històrics i els moviments artístics. 


http://www.mjc.cat/

"El libro de los juegos"

El libro de los juegos de Alfonso X el sabio de Castilla


És una recopilació de 144 jocs i variants, dividits en tres grans grups, segons apareix reflectit en una història del preàmbul:

Escacs: “que solament depèn del *seso” Té petites diferències amb l'actual, però és bàsicament el mateix.
Daus: “que solament depenen de la fortuna”
Taules: Combinació de tots dos, barrejant estratègia i sort, com una versió primitiva del *Backgammon, i del marro o *Morris de nou homes.
Es donen variants exòtiques per a cada joc, com, per exemple, i només tractant-se d'escacs:


En taulers de 6×6, 8×8 i 12×12 (aquest amb peces tan estranyes com l'elefant o el rinoceront)
Per a dos jugadors o quatre (a la manera d'estacions de l'any)
Establint com s'ha d'apostar, etc…
Les regles estan ben explicades (pel que era la didàctica medieval) i qualsevol persona pot aprendre uns quants jocs en poc temps.
M'he adonat que l'única edició completa consultable online, fruit del treball de *Sonja M. *Musser està “404″ així que com jo la tenia en el disc dur, aquí ho *teneís per al vostre gaudi (6 Mb, avís). Està en anglès, la qual cosa fa preguntar-me perquè no existeix transcripció alguna en castellà.


D’on venim? Els fets de la vida sense falsedats i amb il·lustracions


Recomanat per a: nens i nenes d’entre 3 i 6 anys
Amb molta tendresa, aquest llibre aborda el tema de la reproducció, d’una forma amena i molt ben il·lustrada, dirigit pels més petits de la casa. Els autors aprofiten un meravellós text per introduir als infants a un tema tan essencial com aquest, i per donar resposta a la pregunta “què cal fer per tenir un fill?”

 Que hi ha dins?

Recomanat per a: nens i nenes d’entre 3 i 6 anys
Investigant l’interior de diverses coses, com per exemple una maleta, l’autora aprofita per donar resposta a què hi ha dins la panxa de la mare quan està embarassada. D’una forma amena i divertida, els més menuts comprendran què passa abans de tenir un bebè i què es necessita per crear una nova vida.


La mama va pondre un ou o com es fan els nens


Recomanat per a: nens i nenes d’entre 3 i 6 anys
Amb el present llibre, Cole aprofita per donar una explicació senzilla a la pregunta tan complicada com ho és “d’on venen els nens?”  L’autora relata el procés de l’embaràs d’una forma divertida i amena gràcies a les fantàstiques il·lustracions que presenta el llibre.

Els meus pares ja no son novios... Ara son amics


Recomanat per a: pares i mares, nens i nenes de 3 a 6 anys
Aquest llibre es una eina magnifica que servirà d'ajuda als pares en el moment d'explicar als fills, de la manera més natural possible, la seva separació.



Ventana de johai


Catàleg de joguines



Es tracta de l'única publicació d'aquest tipus a Espanya que selecciona les joguines per intervals d'edat, basant-se en paràmetres de qualitat. L'actual edició és la vintè primera (aquí us deixem l'anterior guia), i ha estat realitzada pel departament pedagògic del AIJU.

La Guia ha estat elaborada amb la col·laboració de més d'un miler de nens i nenes, tretze ludoteques i deu escoles infantils de tota Espanya. A més, 79 experts en joc i educació i un centenar de famílies han dut a terme les observacions directes de l'ús de cada joguina durant almenys cent hores en un entorn de joc lliure. Per a la valoració final de joguines s'ha comptat amb un equip multidisciplinari d'experts.

La nova edició de la publicació inclou, entre uns altres, dos apartats nous: el paper del joc en el procés d'envelliment i una secció específica que engloba els vint interrogants més usuals que plantegen els fabricants i els consumidors sobre el joc i la joguina. També hi ha consells per triar joguines per a nens amb diferents discapacitats.

Les franges d'edat que abasta són de 0 a 12 mesos, d'un a tres anys, de tres a sis anys, de sis a nou anys i finalment per als majors de nou anys.

Segur que fer un cop d'ull a la Guia de jocs i joguines de qualitat 2011-2012 us dóna idees per als vostres nens, i aquí us deixem a més una selecció de catàlegs de joguines online i les recomanacions de seguretat que sempre hem de tenir presents a l'hora d'escollir una joguina.





http://www.guiadeljuguete.com/2011/listado-de-juguetes.php

Code deontològic



Les directrius elaborades per la Comissió de Seguiment de la Publicitat Infantil estan constituïdes per sis principis bàsics:

1) Els anunciants han de tenir sempre en compte el nivell de coneixement, sofisticació i maduresa de l'audiència a la qual dirigeixen principalment el seu missatge. Els nens més petits tenen una capacitat limitada per avaluar la credibilitat de la informació que reben. Per tant, els anunciants han d'assumir la responsabilitat de protegir-los de la seva pròpia
sensibilitat. 


2) Reconèixer la naturalesa *imitativa dels nens petits ha de portar als anunciants a extremar les seves cures per no presentar la violència com alguna cosa atractiu o com un mètode acceptable per aconseguir metes socials o personals. 


3) Reconèixer que la publicitat pot jugar un paper en l'educació infantil ha de fer que els anunciants, conscients que el nen pot aprendre coses que afectin la seva salut i el seu benestar, transmetin la informació d'una manera sincera i precisa. 


4) Els anunciants hauran de capitalitzar el potencial de la publicitat per influir en el comportament amb anuncis de bon gust i, sempre que sigui possible, que continguin referències a conductes positives, beneficioses i pro socials, com l'amistat, l'amabilitat , l'honestedat, la justícia, la generositat, la protecció del medi ambient i el respecte. La publicitat no ha de ser sexualment provocativa. 


5) Els anunciants han d'extremar la cura per no induir als nens a error. Un anunci no ha d'estimular unes expectatives poc raonables sobre la qualitat del producte o sobre les seves prestacions. Els nens tenen imaginació i el joc de la simulació constitueix una part important del seu creixement, per la qual cosa els anuncis no han d'explotar la capacitat imaginativa dels nens.

6) Els pares són un dels agents que més influeix en el desenvolupament personal i social del nen i són també els guies. Els anunciants haurien de contribuir a desenvolupar la relació entre pares i fills d'una manera constructiva. 

jueves, 19 de enero de 2012

Tonucci



TONUCCI




Francesco Tonucci (Fano, 1941), també conegut pel pseudònim "Frato", és un pensador, psicopedagogo i dibuixant italià. És autor de nombrosos llibres sobre el paper dels nens en l'ecosistema urbà i d'articles en revistes italianes i estrangeres.

Va realitzar estudis de pedagogia a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà. Amb 28 anys va rebre una distinció en aquest camp i va començar a satirizar la realitat de l'escola a través del nom de “Frato”, nom que sorgeix en fusionar les primeres síl·labes del seu nom.

Va treballar com a mestre i, en 1966, es va convertir en investigador en l'Institut Psicològic del Consell Nacional d'Investigació, del que més tard va presidir el Departament de Psicopedagogia, que porta avanci el programa d'educació ambiental. L'objectiu d'aquest programa és crear una base de dades "per i pels nens". Les seves investigacions se centren en el desenvolupament cognitiu dels nens, el seu pensament, el seu comportament i la relació entre la cognició dels nens i la metodologia educacional. En 1991 va dur a terme al seu poble natal el projecte de Ciutat dels Nens, consistia a fer una ciutat el punt de la qual de referència siguin els nens. El projecte va tenir molt èxit i es va estendre a diferents punts del món.

Ja en 1991 va ser nomenat president de el “Comitè Italià de Televisió i Menors”, comitè que pretén la protecció dels nens. També és col·laborador de la Ciutat de la Ciència de Nàpols per a “El taller dels petits” i col·laborador científic del projecte “El museu dels nens”, de Roma. Va ser nomenat professor honoris causa de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Pontifícia Universitat Catòlica de Lima (Perú).



1. Tonucci, Francesco. Cuando los niños dicen basta. Ed. El Árbol de la memória, 1ª Edición.
2. Tonucci, Francesco. Infant s'hi neix. Ed. Barcanova, 1ª Edición.
3. Tonucci, Francesco. La solitud de l'infant. Ed. Barcanova, 1ª Edición.
4. Tonucci, Francesco, (AAVV). Barcelona amb ulls de nen. Ed. Pau., 2ª Edición.
5. Tonucci, Francesco. Con ojos de abuelo. Ed. Graó, 2ª Edición.


1.  


2.
 

3.


4.


5.

lunes, 16 de enero de 2012

Cinema per als nens

Bichos, una aventura en miniatura

 

Flik és un individualista i aspirant a inventor en una colònia de formigues que viuen en una petita illa enmig d'un rierol. Flik és diferent i sempre causa problemes per les seves invencions. La colònia està constantment oprimida per una banda de llagosta merodeadores que arriben cada temporada exigint menjar de les formigues. No obstant això, quan les formigues estaven preparant una ofrena de menjar, aquesta és copejada accidentalment per l'últim invent de Flik, ​​un dispositiu de recol·lectora. El líder de les llagostes, Hopper, després de conèixer el fet reclama doble ració de menjar per a la propera temporada. Les formigues estan disposades a castigar a Flik per l'accident, però est pensa que calia demanar ajuda a altres insectes a la "gran ciutat". Les formigues veuen això com una bona opció per desfer-se de Flik mentre paguen el deute de les llagostes, per la qual cosa li permeten anar.
Flik troba el seu camí a la "gran ciutat" (un abocador d'escombraries), on es confon veient a un grup d'insectes de circ. Flik pensa que eren els insectes guerrers que buscava, i els insectes creuen que és un cazatalentos i accedeixen anar amb l'a l'illa.
Els insectes es guanyen el respecte de les formigues després de salvar a la filla de la reina de ser devorada per un ocell. L'atac de l'ocell inspira a Flik a fer un pla per construir un ocell fals per espantar a Hopper, que té un profund temor a les aus. Finalment, el mestre de cerimònies del circ, Pete, arriba a la recerca dels insectes de circ quan estaven dissenyant l'ocell. Les formigues s'enfurien per l'engany de Flik i li expulsen de la illa amb els insectes.
Les formigues tracten desesperadament de reunir suficient aliment per a la demanda de Hopper, però són incapaces de fer-ho. Hopper arriba i troben que les formigues no havien reunit suficient menjar, per la qual cosa decideix matar a la reina. Quan ho anava a fer, la filla petita de la reina, Dot, surt a la recerca de Flik i li convenç per tornar i fer un pla per salvar a la reina. Flik i els insectes agafen l'ocell fals i l'hi tiren a Hopper. El pla gairebé funciona, però Pete creu que és un ocell de debò i li cala foc. L'ocell es destrueix i Flik és descobert. Hopper li ordena a un de les seves llagostes que ataqui a Flik, ​​després Hopper l'hi porta per matar-li. Abans que pugui fer-ho, la princesa Atta intervé i defensa a Flik, ​​provocant que la resta de la colònia faci front a les llagostes i lluitin contra ells. Enmig del caos, Hopper persegueix a Flik, ​​que li porta a un niu d'ocell real. L'ocell apareix i Hopper creu que és de mentida, però era el veritable. Hopper és menjat per l'ocell i els seus pollets.
L'endemà, a Flik se li dóna la benvinguda de nou a la colònia, i les bestioles de circ s'uneixen a la celebració. Ara tothom respecta Flik i ho tracta bé. Quan les bestioles de circ es marxaven, la reina li dóna a la princesa Atta la seva corona i aquesta es converteix en reina de la colònia.

CARS
Archivo:London-Disney Store.jpg
La pel·lícula comença amb la carrera final de la temporada de la Copa Pistó. Els favorits, empatats en punts pel lideratge són, el veterà set vegades campió Strip Weathers "El Rei", la seva constant perseguidor Chick Hicks, i el novençà estavella, el Raig McQueen. McQueen aconsegueix treure un avantatge enorme, però en negar-se a canviar els seus pneumàtics, en l'última volta li exploten i la carrera acaba en un triple empat amb Chick i el Rei. El desempat es farà dins d'una setmana en el Autódromo Internacional de Los Angeles. El Raig està desesperat per guanyar el campionat, ja que desitja abandonar el patrocini de Rust·eze, un negoci de medicina per alleujar la corrosió i les seves actuacions oxidades, i prendre el lloc del Rei com la imatge del lucratiu equip de Dinoco. Determinat a arribar a Califòrnia i començar a practicar tan aviat com sigui possible, el Raig obliga al seu camió transporti, Mack, al fet que condueixi tota la nit sense parar.
Mentre un soñoliento Mack viatja per la carretera, acaba sent víctima d'un grup de delinqüents que ho fan quedar-se dormit i comencen a empènyer-ho, causant que McQueen se surti del tráiler mentre dorm. McQueen desperta enmig del tràfic, perdut, i en entrar en pànic acaba ficant-se per la Ruta 66 i arribant a l'oblidat poble de Radiador Springs. Després d'una persecució amb el xèrif local McQueen acaba destrossant el carrer principal del poble i és arrestat. L'endemà és portat a la cort de trànsit per ser jutjat. El jutge (i metge) local, Doc Hudson, en veure-ho, primer vol que es deixi anar de Radiador Springs immediatamente; però per insistència de la fiscal, Sally Carrera, Doc ho sentencia a arreglar el carrer com a servei comunitari.
McQueen intenta apurar el treball, però acaba deixant el carrer pitjor que com estava, i es veu obligat a començar de nou. En anar passant els dies, va travant amistat amb els residents del poble, i s'assabenta que temps enrere Radiador Springs solia ser una parada popular en la Ruta 66, però amb la construcció d'una interestatal que va aïllar al poble i els estalviava 10 minuts de camí, Radiador Springs va quedar esborrat del mapa, amb el que molts dels residents van tancar els seus negocis i es van anar. McQueen descobreix que Doc és en realitat el Fabulós Hudson Hornet, un llegendari corredor que va guanyar tres Copes Pistó, però va tenir un accident va acabar amb la seva carrera fa més de 50 anys, encara que no ha perdut el seu toc en les carreres. No obstant això, segueix ressentit pel fet que l'hagin abandonat tan ràpid després del seu accident, i es rehúsa a entrenar a McQueen quan aquest l'hi demana.
Animat pels seus nous amics i després d'un passeig pel lloc amb Sally, McQueen acaba d'arreglar el carrer i decideix quedar-se una mica més al poble, visitant els negocis per equipar-se abans d'anar a Califòrnia. Doc, que ja no suporta tenir-ho més aquí, li avisa als mitjans sobre el parador de McQueen, i en la nit, Mack i els mitjans arriben al poble a buscar-ho per portar-li-ho, McQueen es veu forçat a anar Califòrnia sense tenir si més no l'oportunitat d'acomiadar-se dels seus amics. Sally està molesta amb Doc per solament pensar en si mateix, i la resta del poble s'entristeix en veure partir a McQueen. Una vegada que es retiren a les seves llars, el poble torna a quedar-se en silenci i foscor, i Doc s'adona de quant significava McQueen per a ells.
La carrera de desempat comença, i McQueen no pot concentrar-se al no deixar de pensar en Radiador Springs, cometent errors i quedant-se ressagat. Quan ja és a punt de donar-se per vençut, se sorprèn de veure que els seus nous amics han vingut per recolzar-ho en els pits amb Mack, amb Doc – de tornada amb la seva pintura de corredor – com el seu nou cap de mecànics. McQueen aconsegueix contrarestar les tàctiques brutes de Chick Hicks i mantenir-se dins de la carrera. En l'última volta, en recordar la tècnica de derrapatge que li va ensenyar Doc, McQueen aconsegueix prendre la davantera i es dirigeix cap a la meta. Chick, determinat a no entrar de nou darrere del Rei, ho copeja tan violentament que ho treu volant fora de la pista en un terrible xoc, per a l'horror de tot el públic. McQueen, en veure el que li va passar al Rei, s'acorda de com va acabar la carrera de Doc, i frena just abans de creuar la línia de meta, deixant que Chick guanyi la Copa Pistó. Davant les mirades atònites de tots els presents, McQueen es torna per empènyer al Rei i ajudar-ho al fet que acabi la seva última carrera i pugui retirar-se amb dignitat, guanyant-se les ovacions de tots. Quant a Chick, tot món rebutja la seva victòria i en la cerimònia de premiación ho esbronquen pel que li va fer al Rei.
Malgrat haver perdut la carrera, McQueen es guanya el respecte i admiració de tots pel seu esperit esportiu; Tex Dinoco se li aproxima per oferir-li el seu patrocini, però McQueen amablement ho rebutja, ja que ha decidit quedar-se amb l'equip de Rust·eze per haver-ho portat fins a aquí. McQueen muda la seva caserna general a Radiador Springs, amb el que li retorna la vida i alegria al poble i a tots els seus habitants així com una sorpresa per a Luigi i Guido quan descobreixen que Un Ferrari Visita la seva tenda juntament amb 2 amics Maseratis,alguna cosa que en realitat els posa molt felices.

El Rey León
Simba és un cadell de lleó i successor al tron, alguna cosa que no li agrada al seu oncle Scar i pel que prepara un pla per ocupar el tron. Amb l'ajuda de tres malvades i ximples hienes, Scar urde una treta en la qual el seu germà i rei Mufasa (James Earl Jones) mor i que provoca que Simba crea que ha estat per la seva culpa i decideixi fugir a la selva després que les tres hienes volguessin matar-ho també. Allí coneix a un suricato anomenat Timó (Nathan Lane) i a un facóquero anomenat Pumba (Ernie Sabella), que li adoptessin i, a més d'entaular amistat, li ensenyen la filosofia de viure sense preocupacions: el Hakuna Matata. Mentrestant, el seu oncle Scar pren el tron i tothom creu que Simba ha mort...
Anys després, un Simba ja adult rescata a Pumba de ser menjat per una lleona. Aquesta resulta ser la seva antiga amiga Nala, que en reconèixer-ho li demana que torni per recuperar el tron. El regne s'ha convertit en un autèntic despropòsit, malament governat i sense cap sostenibilitat. Simba, que en un primer moment no vol renunciar al seu actual estil de vida, finalment accepta després d'entaular conversa amb un mandril anomenat Rafiki (Robert Guillaume), el qual li parla sobre el seu pare. En aquest moment, l'ànima del seu pare apareix en el cel, dient-li que ha de recordar qui és i d'on ve. Després que l'ànima de Mufasa desaparegui, Simba, juntament amb Rafiki, reflexiona sobre el que ell ha de fer i així parteix immediatament a la seva llar a reclamar el tron.
Simba, a qui al principi tots confonen amb el seu pare, és testimoni de la decadència del seu regne i enfuriat decideix actuar. És en aquest moment quan Scar obliga a Simba a revelar el secret que guardava tots aquests anys: ser el responsable per la mort de Mufasa. Tot i que Simba al·lega que havia estat un accident, Scar aprofita, i juntament amb les seves hienes, ho porta fins a la vora d'un precipici. En aquest moment un tro cau sobre el pasturatge sec i inicia un incendi. Simba rellisca i tracta de sostenir-se amb les seves potes davanteres sobre la vora. Llavors Scar ho pren de les seves potes i confessa en aquest moment que ell va ser el veritable assassí del seu pare. Simba ple de ràbia salta sobre Scar i ho obliga a confessar públicament. Després d'una batalla final, en la qual Scar acaba sent assassinat per les hienes, el cicle de la vida es tanca amb l'ascens al tron de Simba, amb la rematada final d'un epíleg en el qual Rafiki presenta al nou successor (Kiara).

MULÁN





Mulan és una jove xinesa, filla única de la família Fa, que en lloc de buscar nuvi -com la resta de les seves amigues- s'esforça per entrar en l'exèrcit imperial per evitar que el seu ancià pare sigui anomenat a files per defensar a l'Emperador de l'assetjament dels Hunos. Quan l'emissari imperial ordena que els homes de totes les famílies s'allistin en les seves tropes, Mulan es farà passar per soldat i se sotmetrà a un dur entrenament, fins a fer-se merèixer l'estima i la confiança de la resta de l'esquadró.







Escola de Summerhill




Summerhill es una escuela inglesa fundada en 1921 por Alexander Sutherland Neill. Es una de las pioneras dentro del movimiento de las Escuelas democráticas. Atiende a niños de educación primaria y secundaria. Actualmente la directora es la hija de A.S. Neill, Zoë Neill Readhead.

Escuela de Summerhill.
Una escuela democrática se caracteriza por dos principios básicos: la posibilidad de que los alumnos escojan si quieren asistir a clase y la dinámica de las asambleas, donde todos participan, para decidir las normas de la escuela.
También hay un libro que escribió Neill sobre esta escuela, titulado como ella, Summerhill, donde se explica detalladamente el funcionamiento del centro docente.

Franceso Tonucci





Francesco Tonucci (Fano, 1941), también conocido por el seudónimo "Frato", es un pensador, psicopedagogo y dibujante italiano. Es autor de numerosos libros sobre el papel de los niños en el ecosistema urbano y de artículos en revistas italianas y extranjeras.
Realizó estudios de pedagogía en la Universidad Católica del Sagrado Corazón de Milán. Con 28 años recibió una distinción en ese campo y empezó a satirizar la realidad de la escuela a través del nombre de “Frato”, nombre que surge al fusionar las primeras sílabas de su nombre.
Trabajó como maestro y, en 1966, se convirtió en investigador en el Instituto Psicológico del Consejo Nacional de Investigación, del que más tarde presidió el Departamento de Psicopedagogía, que lleva adelante el programa de educación ambiental. El objetivo de este programa es crear una base de datos "para y por los niños". Sus investigaciones se centran en el desarrollo cognitivo de los niños, su pensamiento, su comportamiento y la relación entre la cognición de los niños y la metodología educacional. En 1991 llevó a cabo en su pueblo natal el proyecto de Ciudad de los Niños, consistía en hacer una ciudad cuyo punto de referencia sean los niños. El proyecto tuvo mucho éxito y se extendió a distintos puntos del mundo.





"La ciutat dels nens" advoca per tornar als infants l'autonomia a les ciutats, perduda per la por dels pares
   
Són les ciutats d'avui en dia un lloc pensat per als nens? El psicopedagog Francesco Tonucci ho té clar: "No". Pare del projecte anomenat "La ciutat dels nens", Tonucci pretén tornar als més petits l'autonomia a les ciutats, que actualment estan perdent per la por -o les pors- que tenen els pares respecte als riscos de les ciutats. Vic forma part del projecte, i Tonucci hi ha passat aquest cap de setmana. Des d'allà reitera la seva recomanació de concedir la paraula als infants i, sobretot, d'aprendre a escoltar-los i tenir en compte les idees i propostes que facin.



Informació proporcionada per:



 





Disculpen la molestia, estamos jugando por ustedes
Los niños necesitan espacios, dentro de un clima de control social, donde ellos puedan hacer lo que quieran: pisar el césped, subirse a los árboles y jugar con las lagartijas. Los pequeños no quieren estar recluidos en su habitación para jugar, ni en ludotecas, ni en todos esos espacios que construimos para que estén controlados. Lo que hace un niño controlado por un adulto es distinto de lo que hace solo. Están perdiendo esa posibilidad de vivir experiencias solos y por tanto la posibilidad de jugar.
Los niños están proponiendo que la ciudad retome el espacio público, como público.

"Los niños no pueden estar siempre bajo el control adulto; si no, acumulan un deseo de riesgo que va a explotar cuando tengan, por primera vez, la llave de casa. Esto puede ser un elemento de peligro durante la adolescencia. Si llevamos a nuestros hijos de la mano o con el coche hasta los 13 años y a los 14 les regalamos una moto, esos adolescentes se van a accidentar", grafica Tonucci.

En 1997 fue nombrado presidente del "Comité Italiano de Televisión y Menores", dedicado a la protección de los niños.
Entre sus libros, se destacan: "Por una escuela alternativa", "Con ojos de niño", "Niño se nace", "Cómo ser niño", "¿Enseñar o aprender?" y “Cuando los niños dicen: Basta” entre otros.


Alfabet del signes

Joguines infantils de totes les èpoques


ACTUAL



PREHISTÒRIC





ACTUAL




PREHISTÒRIC


ACTUAL

PREHISTÒRIC



ACTUAL


PREHISTÒRIC


ACTUAL


PREHISTÒRIC


domingo, 15 de enero de 2012

Anuncis infantils



"Hay Razones Para Creer En Un Mundo Mejor"






"El Comercial mas Tierno del Mundo"






"El video mas emotivo del mundo"








"Los niños hacen lo que ven"








"Publicidad Volkswagen 2012 anuncio Passat"






No al castigo físico, sí a los límites y respeto